Són actes de competència deslleial tots aquells comportaments que resultin objectivament contraris a les exigències de la bona fe

Quan parlem de competència deslleial tant podem estar fent referència a la competència deslleial del treballador que presta els seus serveis per a una empresa, com a aquells supòsits en que un treballador abandona l’empresa per tal de treballar per una altra entitat o per compte propi.

En el primer supòsit, l’Estatut dels Treballadors estableix com un dels deures bàsics del treballador, el no concórrer amb l’activitat de l’empresa en situació de competència deslleial. Si bé a la normativa laboral no trobem cap definició del que s’ha d’entendre com a competència deslleial, la jurisprudència l’ha definit com aquella activitat del treballador encaminada a realitzar tasques laborals de la mateixa naturalesa o branca de producció de les que està executant en virtut del contracte de treball.

Cal tenir present però, que el nostre ordenament jurídic laboral permet la pluriocupació; és a dir, la possibilitat que el treballador per compte aliena es dediqui pel seu compte a realitzar negocis o prestar serveis per una altra empresa,  si bé el que no es permet és que aquest segona activat del treballador -tret que disposi d’autorització expressa per part de l’empresari- competeixi o concorri il·lícitament o deslleialment amb l’empresa.

En el cas que es donés un supòsit de competència deslleial, l’empresari pot arribar a acomiadar al treballador i a la vegada reclamar la corresponent indemnització pels danys i perjudicis ocasionats.

En el segon supòsit, la qüestió és diferent, ja que ens trobem amb un ex treballador que un cop extingida la relació laboral que el vinculava amb l’empresa, inicia una activitat igual a la que realitzava a l’empresa antiga; essent molt habitual que l’empresari es trobi que ha perdut un determinat nombre de clients arrel de la marxa del treballador en qüestió. Doncs bé, aquest comportament no sempre és conseqüència d’una actitud de competència deslleial legalment reprovable.

En aquest sentit, l’article 14 de la Llei de la Competència Deslleial disposa que ens trobarem davant d’un cas de competència deslleial quan el treballador que marxa indueix als clients a infringir els deures contractuals bàsics que tenia contrets amb l’empresa. Efectivament, quan la captació de la clientela es realitza valent-se de la infraestructura humana i material de l’empresa per la qual el treballador prestava els seus serveis laborals, aconseguint el desviament de la clientela cap una altra empresa competidora amb abús de la confiança i aprofitament de la infraestructura material, contactes i coneixement que li proporciona l’empresa antiga, serà un cas clar de competència deslleial i es recomana iniciar les accions legals pertinents per tal que l’ex-treballador cessi en la seva conducta i, en el seu cas, indemnitzi a l’empresa pels danys i perjudicis ocasionats.

Ara bé, la jurisprudència ha establert que si la captació de la clientela és produeix una vegada s’ha produït la desvinculació de l’empresa per la qual es venien prestant els serveis, les circumstàncies són diferents. En aquest cas, ens trobem davant d’un competidor independent que lluita amb els altres per la clientela del sector, en el context propi i desitjable del sistema de lliure competència. En idèntic sentit, s’ha pronunciat la jurisprudència dictaminant que no es considera acte de competència deslleial el contacte amb la clientela que el treballador ha conegut mentre treballava per l’empresa, amb la finalitat d’oferir el mateix servei però ara des d’una altra empresa, un cop produïda la desvinculació amb l’anterior, si el client voluntàriament decideix marxar.

 

Ramió Advocats som un equip d’advocats a Girona experts en dret mercantil. Contacti’ns i l’ajudarem.