El passat dia 22 de novembre de 2024, els magistrats de les seccions penals de l’Audiència Provincial de Girona van arribar a un acord sobre el règim del delicte lleu d’usurpació de béns immobles.

En aquest acord, els magistrats abandonen el criteri de la “funció social” com a delimitador de la protecció penal de l’article 245.2 del Codi Penal i detallen els elements constitutius del delicte, així com els supòsits que queden fora d’aquest àmbit de protecció penal. A més a més, s’estableixen les directrius sobre el procediment penal aplicable, incloent:

• La recomanació de tramitar els casos d’usurpació a través del procediment immediat per l’enjudiciament de delictes lleus.
• La possibilitat de desallotjament policial sense autorització judicial en ocupacions recents.

Així doncs, els elements constitutius del delicte lleu d’usurpació de béns immobles segons l’acord són els següents:

a) L’ocupació, sense violència o intimidació, d’un immoble, habitatge o edifici que, en aquell moment, no constitueixi l’habitatge de cap persona, realitzada amb certa vocació de permanència.
b) Que aquesta pertorbació de la possessió comporti un risc rellevant per a la possessió del subjecte passiu sobre l’immoble afectat.
c) Que l’autor de l’ocupació no tingui un títol jurídic que legitimi aquesta possessió, com un contracte d’arrendament, per exemple.
d) Que consti la voluntat contrària a tolerar l’ocupació per part del titular de l’immoble, ja sigui abans o després de produir-se, expressada de manera explícita.
e) Que l’autor actuï amb dol, que comprèn el coneixement que es tracta d’un bé immoble aliè i de la manca d’autorització per part del seu titular, unit a la voluntat efectiva de pertorbar la possessió de la finca ocupada al seu titular.

Alhora, queden fora de l’àmbit de protecció de l’article 245.2 del Codi Penal els següents supòsits:

a) Els casos en què l’immoble integri el concepte de llar, on la protecció penal es canalitza a través dels delictes de violació de domicili previstos als articles 202 i següents del Codi Penal.
b) Ocupacions que no comportin un risc rellevant per a la possessió del subjecte passiu, com ocupacions ocasionals o esporàdiques, sense vocació de permanència o de poca intensitat.
c) Els casos en què l’ocupant hagi estat prèviament autoritzat per ocupar l’immoble, encara que sigui temporalment o en qualitat de precari.
d) Ocupacions d’immobles desatesos pel seu titular, com per exemple, aquells en què el titular no realitzi cap acte possessori, ja sigui de conservació, protecció dels seus drets possessoris, compliment d’obligacions econòmiques, preparació d’actes futurs, etc.

D’altra banda, els magistrats recomanen el procediment immediat per l’enjudiciament de delictes lleus per al tractament d’aquest tipus de delictes. A més a més, indiquen que els cossos policials han de vetllar per la identificació i citació a judici dels ocupants denunciats.

En cas d’ocupació recent d’immobles, els cossos policials tenen el deure de procedir al desallotjament dels ocupants sense autorització judicial prèvia, sempre que sigui possible realitzar-lo abans de les 24 hores de l’ocupació.

Els agents actuants han d’elaborar una acta de comprovació dels danys causats pels ocupants a la finca, que s’incorporarà a l’atestat policial, el qual es remetrà al Jutjat de guàrdia que correspongui, juntament amb la citació a judici dels ocupants.