En dret laboral, quan un acomiadament és declarat improcedent, l’empresari té l’opció de readmetre al treballador, o no fer-ho i abonar-li una indemnització equivalent a trenta-tres dies de salari per any de servei prestat. No obstant, quan l’acomiadament es declara nul, l’empresa ha de readmetre immediatament al treballador i pagar-li els salaris que ha deixat de percebre (salaris de tràmit). A banda d’aquesta conseqüència derivada de la nul·litat de l’acomiadament, hi poden haver altres efectes.   

Un acomiadament és nul, entre altres, quan el seu mòbil és alguna de les causes de discriminació prohibides a la Constitució o a la llei, o quan es vulneren drets fonamentals o llibertats públiques de la persona treballadora, tal i com estableix l’apartat cinquè de l’article 55 de l’Estatut dels Treballadors. En aquests casos, a més de l’obligació de readmissió, la persona treballadora pot exigir a l’empresari una indemnització pels danys morals que se li han ocasionat en motiu de l’acomiadament.

En concret, l’article 183 de la Llei de la Jurisdicció Social, estableix que, quan la sentència declari l’existència d’una vulneració de drets, el jutge haurà de pronunciar-se sobre la quantia de la indemnització que, en el seu cas, li correspongui a la persona treballadora per haver patit discriminació o una altra lesió dels seus drets fonamentals i llibertats públiques, en funció del dany moral unit a la vulneració del referit dret fonamental, així com els danys i perjudicis addicionals que se’n derivin.

El quid de la qüestió és determinar de quina manera es calcula aquesta indemnització, ja que no existeix, com hem vist en el cas de la indemnització per acomiadament improcedent, un mètode o fórmula de càlcul concret.

El mateix article 183 de la Llei de la Jurisdicció Social estableix, en el seu apartat segon, de forma totalment ambigua, que el jutge s’haurà de pronunciar sobre la quantia del dany determinant-lo prudencialment quan la prova del seu import exacte pugui ser massa difícil o costosa. Els únics requisits que fixa la llei son també poc concisos: que l’import fixat (i) sigui suficient per compensar a la víctima i restablir-la en la seva situació anterior a la lesió i (ii) que contribueixi a la finalitat de prevenir el dany.

Davant d’aquesta incertesa ha estat la jurisprudència la que ha acabat assentant els criteris per calcular aquesta indemnització, adoptant els barems dels imports de les sancions previstos a la Llei d’infraccions i Sancions de l’Ordre Social, que, en el cas d’infraccions molt greus, poden oscil·lar entre els 7.501 i els 225.018 euros. Així doncs, el jutge haurà de fixar l’import de la indemnització tenint en compte aquests barems i la gravetat de la lesió patida per la persona treballadora.