El Tribunal Suprem reivindica, a través d’una sentència, la correcta interpretació d’alguns articles i de la matèria prevista a la Llei Concursal. Concretament, tracta la prohibició a la Seguretat Social d’embargar crèdits contra la massa d’empreses concursades en fase de liquidació. D’altra manera es contradiu el caràcter universal que suposa la liquidació concursal.

 

El Tribunal Suprem prohibeix a la Seguretat Social embargar empreses concursades en fase de liquidació

 

L’Alt Tribunal considera que la interpretació no és que aquest article permeti l’autotutela de l’Administració per a portar a terme execucions administratives separades i independents del concurs de creditors, així com portar-los a terme sense l’autorització del jutge a càrrec del concurs ni el seu sotmetiment al pla de liquidació aprovat judicialment.  Tot el contrari.

El Tribunal pretén que la concepció de l’article 84.4 de la Llei Concursal no s’entengui de forma literal. Sinó que es faci de forma global amb el conjunt de la resta d’apartats de la norma. D’aquesta manera, una vegada entrada a la fase de liquidació, defineix el següent:

“En una execució universal de tot el patrimoni del deutor concursat, s’ha de poder assegurar el pagament dels crèdits en conformitat. Això es farà amb les regles legals de preferència de cobrament, previstes pels creditors tan concursals com contra la massa”.

 

La legislació concursal té caràcter universal en quant que esdevé de gran importància en el tràfic jurídic

 

Aquesta creença ve recolzada per l’article 55.1 de la mateixa Llei. Aquest estableix el següent:

“Una vegada declarat el concurs, no podran iniciar-se execucions singulars ni seguir-se constrenyiments administratius o tributaris contra el patrimoni del deutor amb les úniques excepcions de les execucions administratives o laborals sobre determinats béns que estiguessin ja embargats abans de la declaració del concurs”.

Això corrobora que la legislació concursal té caràcter universal en quant que esdevé de gran importància en el tràfic jurídic. L’explicació rau en la voluntat -del legislador i dels agents econòmics en el mercat- que les empreses no desapareguin. I és que suposen actius de vital importància en l’economia nacional. Creen llocs de treball, capital en moviment, inversions nacionals i estrangeres. Així com la recaptació tributària corresponent, entre d’altres.

 

Com a conclusió…

La declaració del concurs i la posterior fase de liquidació de la massa de l’empresa són una forma més d’obligar al compliment de les obligacions adquirides per les empreses. Obligacions que, precisament per haver-les incomplert, han comportat la declaració de concurs de la mercantil.

 

A Ramió Advocats som experts en dret laboral per a empreses. El teu negoci es troba en fase de liquidació? Necessites ajuda? Contacta’ns