Sentència del Tribunal Suprem sobre la nul·litat de testament per falta de capacitat del testador

El present cas planteja com a qüestió de fons la voluntat de la demandant de declarar la nul·litat d’un testament per falta de capacitat mental de la testadora, en relació a la demència senil que la demandant al·lega que pateix la testadora.

Per diferents motius, professionals mèdics han atès a la testadora durant els darrers anys de la seva vida. Amb això es pretén demostrar el seu deteriorament mental com a conseqüència de la seva avançada edat (90 anys). Així es podrà afirmar que no es trobava en condicions de prestar i comprendre un nou testament quan el va redactar i firmar.

La testadora presenta una quadre de degradació cerebral congnitiu. Tot i això, els resultats de les proves mèdiques són normals

La testadora presenta un quadre de degradació cerebral cognitiu des del 2004 referit a problemes d’orientació i de memòria. Així, presenta dificultat per recordar noms, situacions, etc. Tot i això, quan se li realitzen proves mèdiques, aquestes resulten normals. El metge que l’atén des de fa deu anys aproximadament -així com d’altres professionals- observa una evolució progressiva i lenta. La pacient és repetitiva i presenta trastorns de la fixació que dificulten la memòria recent. Aquest mateix metge decideix no prescriure-li medicaments en relació a la memòria però creu que no es trobava en condicions de portar a terme esforços intel·lectuals complexes.

El notari -amic de tota la vida de la família- va manifestar que no considerava que la testadora es trobés en condicions de redactar un nou testament. En primer lloc, ja en tenia un de redactat i signat molt específic i complex. I, en segon lloc, observava en ella un deteriorament des del 2010 quan es varen retrobar per arreglar altres assumptes.

Tanmateix, un altre notari -conegut d’un dels fills- va testificar que no observava cap causa d’incapacitat per a poder atorgar el testament, ja que durant la conversa amb la testadora per a la nova redacció, no es va produir cap situació ni confusió que pogués donar peu al notari a pensar que no es trobava en plenes facultats intel·lectuals.

El diagnòstic de demència i malaltia mental incapacitant no es troben suficientment acreditats per dur a terme la nul·litat de testament

Com a conclusió…

Es conclou que el diagnòstic de demència i malaltia mental incapacitant no es troben suficientment acreditats encara que existeixi constància de símptomes cognitiu. Aquests fets es produïren de forma aïllada i no varen requerir seguiment ni tractament específic. Per això, aquests símptomes s’inclouen dins del concepte “propis de la vellesa”. De fet, conclou l’informe pericial que les condicions cognitives i conductuals en què la testadora es trobava a l’hora d’atorgar el testament eren suficients per a la necessària capacitat de conèixer i voler la realització de l’acte testamentari. Així com que no tenia anul·lada de forma parcial o total la seva lliure voluntat per a disposar sense restriccions dels seus béns a l’hora d’atorgar testament.

El diagnòstic fiable de la demència reque