Sentència del Tribunal Suprem sobre la nul·litat de testament per falta de capacitat del testador

El present cas planteja com a qüestió de fons la voluntat de la demandant de declarar la nul·litat d’un testament per falta de capacitat mental de la testadora, en relació a la demència senil que la demandant al·lega que pateix la testadora.

Per diferents motius, professionals mèdics han atès a la testadora durant els darrers anys de la seva vida. Amb això es pretén demostrar el seu deteriorament mental com a conseqüència de la seva avançada edat (90 anys). Així es podrà afirmar que no es trobava en condicions de prestar i comprendre un nou testament quan el va redactar i firmar.

 

La testadora presenta una quadre de degradació cerebral congnitiu. Tot i això, els resultats de les proves mèdiques són normals

 

La testadora presenta un quadre de degradació cerebral cognitiu des del 2004 referit a problemes d’orientació i de memòria. Així, presenta dificultat per recordar noms, situacions, etc. Tot i això, quan se li realitzen proves mèdiques, aquestes resulten normals. El metge que l’atén des de fa deu anys aproximadament -així com d’altres professionals- observa una evolució progressiva i lenta. La pacient és repetitiva i presenta trastorns de la fixació que dificulten la memòria recent. Aquest mateix metge decideix no prescriure-li medicaments en relació a la memòria però creu que no es trobava en condicions de portar a terme esforços intel·lectuals complexes.

El notari -amic de tota la vida de la família- va manifestar que no considerava que la testadora es trobés en condicions de redactar un nou testament. En primer lloc, ja en tenia un de redactat i signat molt específic i complex. I, en segon lloc, observava en ella un deteriorament des del 2010 quan es varen retrobar per arreglar altres assumptes.

Tanmateix, un altre notari -conegut d’un dels fills- va testificar que no observava cap causa d’incapacitat per a poder atorgar el testament, ja que durant la conversa amb la testadora per a la nova redacció, no es va produir cap situació ni confusió que pogués donar peu al notari a pensar que no es trobava en plenes facultats intel·lectuals.

 

El diagnòstic de demència i malaltia mental incapacitant no es troben suficientment acreditats per dur a terme la nul·litat de testament

 

Com a conclusió…

Es conclou que el diagnòstic de demència i malaltia mental incapacitant no es troben suficientment acreditats encara que existeixi constància de símptomes cognitiu. Aquests fets es produïren de forma aïllada i no varen requerir seguiment ni tractament específic. Per això, aquests símptomes s’inclouen dins del concepte “propis de la vellesa”. De fet, conclou l’informe pericial que les condicions cognitives i conductuals en què la testadora es trobava a l’hora d’atorgar el testament eren suficients per a la necessària capacitat de conèixer i voler la realització de l’acte testamentari. Així com que no tenia anul·lada de forma parcial o total la seva lliure voluntat per a disposar sense restriccions dels seus béns a l’hora d’atorgar testament.

El diagnòstic fiable de la demència requereix la realització completa d’un estudi mèdic que impliqui la certesa absoluta respecte a la falta de capacitat d’obrar. En aquest sentit, tot i reconèixer els dubtes raonables que presenta el cas, l’acció de nul·litat de testament opera en la necessària prova per part de l’impugnant d’aquesta falta de capacitat en el moment d’atorgar el testament. Així, el legitimat per exercitar l’acció de nul·litat del testament ha de provar de forma concloent l’absència de capacitat mental.

 

Necessites ajuda en la nul·litat d’un testament? Contacta amb el nostre bufet d’advocats a Girona i en parlem