La delació és l’oferiment als cridats a l’herència per tal que l’acceptin o la rebutgin lliurement.

Quan es produeix la mort d’una persona, hagi fet o no testament, les persones cridades a la seva herència en qualitat d’hereus, tenen la facultat d’acceptar-la o renunciar a la mateixa

 

L’acceptació i la renúncia de l’herència és una manifestació de voluntat que realitza la persona cridada a heretar, en el sentit de voler o no voler ser hereu. Aquesta acceptació o renúncia a l’herència ha de referir-se a la seva totalitat, no essent legalment possible acceptar una part de l’herència i renunciar a la resta, o acceptar determinats béns i renunciar a uns altres. Cal tenir present que ambdues manifestacions de voluntat són actes irrevocables.

En quant a l’acceptació, la trobem regulada als articles 461-2 i següents del Llibre Quart del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les successions. Pel que es refereix a la forma d’acceptar l’herència, aquesta pot ser de forma expressa o tàcita.

L’acceptació expressa de l’herència és aquella que es realitza mitjançant una declaració de voluntat recollida en document privat o en escriptura pública davant notari. I, per contra, l’acceptació tàcita és aquella que es realitza mitjançant actes concloents que impliquen necessàriament la voluntat d’acceptar-la, com serien:

  • Si el cridat a l’herència realitza qualsevol acte que no podria fer si no és a títol d’hereu.
  • Si el cridat a l’herència ven, dóna o cedeix el dret a l’herència a tots els cohereus, a algun d’ells o a un tercer, tret que es tracti d’una donació o cessió gratuïta a favor de tots el demés en la proporció en que són hereus.
  • Si el cridat a l’herència renuncia al dret a succeir a canvi d’una contraprestació o renuncia al mateix a favor només d’algun o alguns dels cohereus.

En quant als efectes de l’acceptació de l’herència, aquests dependran de si es tracta d’una acceptació pura i simple o si per contra es tracta d’una acceptació a benefici d’inventari. L’acceptació pura i simple implica que l’hereu rebrà tots els béns que integren l’herència així com els deutes de la mateixa, responent dels deutes amb el seu propi patrimoni. D’altra banda, l’acceptació de l’herència a benefici d’inventari implica que l’hereu tan sols respondrà dels deutes de l’herència fins el límit del valor dels béns heretats; és a dir, que no respondrà amb el seu patrimoni personal dels deutes de l’herència quan aquests siguin superiors al valor dels béns de la mateixa.

Un cop acceptada l’herència, el cridat a la mateixa es converteix en hereu i es col·loca en la posició jurídica que tenia el causant respecte dels seus béns i deutes.

Finalment, quan els cridats a l’herència manifesten la seva voluntat de rebutjar-la, serà quan ens trobem davant de la repudiació o renúncia a la mateixa. I, contràriament a l’acceptació de l’herència, que com hem dit amb anterioritat pot ser expressa o tàcita, realitzada en document públic o privat, la renúncia a l’herència s’ha de formalitzar de forma expressa i en document públic.

 

Ramió Advocats som un equip d’advocats a Girona per a empreses i persones. Contacti’ns i l’ajudarem.