La delació és l’oferiment als cridats a l’herència per tal que l’acceptin o la rebutgin lliurement.

Quan es produeix la mort d’una persona, hagi fet o no testament, les persones cridades a la seva herència en qualitat d’hereus, tenen la facultat d’acceptar-la o renunciar a la mateixa

L’acceptació i la renúncia de l’herència és una manifestació de voluntat que realitza la persona cridada a heretar, en el sentit de voler o no voler ser hereu. Aquesta acceptació o renúncia a l’herència ha de referir-se a la seva totalitat, no essent legalment possible acceptar una part de l’herència i renunciar a la resta, o acceptar determinats béns i renunciar a uns altres. Cal tenir present que ambdues manifestacions de voluntat són actes irrevocables.

En quant a l’acceptació, la trobem regulada als articles 461-2 i següents del Llibre Quart del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les successions. Pel que es refereix a la forma d’acceptar l’herència, aquesta pot ser de forma expressa o tàcita.

L’acceptació expressa de l’herència és aquella que es realitza mitjançant una declaració de voluntat recollida en document privat o en escriptura pública davant notari. I, per contra, l’acceptació tàcita és aquella que es realitza mitjançant actes concloents que impliquen necessàriament la voluntat d’acceptar-la, com serien:

• Si el cridat a l’herència realitza qualsevol acte que no podria fer si no és a títol d’hereu.
• Si el cridat a l’herència ven, dóna o cedeix el dret a l’herència a tots els cohereus, a algun d’ells o a un tercer, tret que es tracti d’una donació o cessió gratuïta a favor de tots el demés en la proporció en que són hereus.
• Si el cridat a l’herència renuncia al dret a succeir a canvi d’una contraprestació o renuncia al mateix a favor només d’algun o alguns dels cohereus.

En quant als efectes de l’acceptació de l’herència, aquests dependran de si es tracta d’una acceptació pura i simple o si per contra es tracta d’una acceptació a benefici d’inventari. L’acceptació pura i simple implica que l’hereu rebrà tots els béns que integren l’h