L’eliminació de barreres arquitectòniques a les comunitats de propietaris

Un dels temes que genera més conflictes en qualsevol comunitat de propietaris és la necessitat de realitzar obres de reforma o millora d’accés de l’edifici, vestíbul, corredors o instal·lació d’ascensors en zones comunitàries; tot, amb la finalitat de millorar l’accés al mateix.

En moltes ocasions ens trobem amb la negativa d’alguns propietaris de la comunitat de veïns a acceptar les reformes, suposant aquest fet una actitud discriminatòria envers les persones que tenen la mobilitat reduïda.

Les últimes modificacions del Codi Civil de Catalunya han volgut donar una solució a aquesta problemàtica i, en aquest sentit, la referida normativa estableix la possibilitat que tant els propietaris com els titulars d’un dret possessori sobre un pis (per exemple, els arrendataris), en el cas que ells mateixos o les persones amb qui convisquin o treballin pateixin alguna discapacitat o siguin majors de 70 anys, no aconsegueixin que la comunitat prengui per majoria simple els acords necessaris per realitzar les obres d’eliminació de barreres arquitectòniques; poden acudir als tribunals per tal que obliguin a la comunitat a suprimir les barreres arquitectòniques o a fer les innovacions exigibles, sempre i quan aquestes siguin raonables i proporcionades per tal d’assolir l’accessibilitat i la transibilitat de l’immoble en atenció a la discapacitat que les motiva.

També cal tenir present que el cost de les obres haurà de ser abonat per tot els propietaris, fins i tot si han votat en contra de l’acord d’instal·lació; així com també hauran de ser sufragades pels propietaris dels locals o baixos tot i que no els facin servir, a no ser que en els estatus de la comunitat se’ls hagi exonerat del seu pagament.