
Els efectes de l’esgotament del termini màxim del període d’incapacitat temporal
La incapacitat temporal o baixa mèdica és aquell període de temps en el que un treballador està impedit per a treballar, com a conseqüència d’una malaltia o accident, mentre rep assistència sanitària.
La incapacitat temporal té una durada màxima de 365 dies, prorrogables a 180 dies més si es preveu que durant aquest període el treballador pot ser donat d’alta mèdica per curació.
Així doncs, el període màxim en que un treballador pot estar en aquesta situació és d’un total de 545 dies. A efectes de computar aquest període, es tenen en compte les recaigudes, que es donen quan es produeix una nova baixa mèdica per la mateixa o similar patologia dins dels 180 dies següents a la data en què va tenir efectes l’alta mèdica prèvia.
Sens perjudici de l’anterior, excepcionalment, el termini de durada màxima de 545 dies es pot tornar a prorrogar per uns altres 180 dies més. Aquest període s’anomena “demora de qualificació” i és una mesura poc habitual, en la que l’INSS considera que el treballador en qüestió ha de seguir amb el tractament mèdic i així esgotar totes les possibilitats terapèutiques, ja que es preveu una millora en un termini de temps curt.
No obstant, com hem dit, es tracta d’una mesura excepcional, i l’habitual quan s’acaba el termini de durada màxima de 545 dies és que l’INSS iniciï un expedient d’incapacitat permanent o que es doni l’alta mèdica al treballador afectat per a que pugui reincorporar-se al seu lloc de treball.
En el primer dels casos, si l’INSS considera que el treballador no està recuperat, iniciarà el corresponent expedient per concedir-li a la incapacitat permanent, que haurà de resoldre en un termini de 3 mesos. Durant aquest període, se suspèn la relació laboral, però no s’ext