En els darrers anys són moltes les persones que davant la difícil situació econòmica que pateixen, s’han vist asfixiades pels seus deutes i han recorregut a entitats que ofereixen diner de forma ràpid i fàcil. Són els coneguts com a crèdits ràpids o mini crèdits, una forma d’obtenir diner amb immediatesa i sense necessitat de prestar garanties.

En aquests tipus de préstecs s’estableixen amb caràcter general els interessos remuneratoris –aquells interessos que s’han d’abonar com a contraprestació a l’entrega del capital prestat- i per altra banda, els anomenats interessos moratoris -que s’apliquen, en el seu cas, sobre la quantitat impagada un cop finalitzat el termini de pagament.

Doncs bé, respecte els interessos remuneratoris, actualment els jutjats estan dictant resolucions que declaren que aquest tipus d’interessos són usurers, aplicant així la doctrina establerta a la Sentència del Tribunal Suprem de 25 de novembre de 2015. Aquesta sentència determina que per tal que els interessos remuneratoris d’aquest tipus de crèdits es puguin considerar usurers, és necessari que aquests interessos siguin notablement superiors al normal del diner i manifestament desproporcionats amb les circumstàncies del cas. Reconeix que les circumstàncies concretes d’un determinat préstec, entre les quals es troben el major risc peprestamista i l’existència de menors garanties concertades, pot justificar un interès superior al que pot considerar-se normal en el mercat; si bé entén el Tribunal Suprem que es el prestamista qui ha de comprovar adequadament la capacitat de pagament del prestatari, atès que la concessió irresponsable de préstecs al consum a tipus d’interès molt superior als normals que facilita el sobre endeutament dels consumidors, no pot tenir protecció en el nostre ordenament jurídic. Així doncs, la declaració d’usurer d’aquest tipus d’interès comporta la nul·litat radical, absoluta i originària de la clàusula del contracte on s’hagi regulat el mateix.

Amb aquesta nova doctrina, els tribunals estan desestimant les demandes d’aquestes entitats quan ja s’ha abonat la quantia principal prestada (i havent pagat molt més del capital inicialment prestat), establint que les entitats no tenen dret a reclamar per aquests interessos abusius.