Dret a ajornar i acumular les vacances no gaudides
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea reconeix el dret a ajornar i acumular les vacances no gaudides
El passat 29 de novembre de 2017 el TJUE va dictar una rellevant sentència. En ella estableix que un treballador de la Unió Europea no té per què consumir les seves vacances. Les pot acumular més enllà del termini en què li caducarien en el supòsit de no saber si l’empresa li remunerarà els dies de vacances no gaudits.
Demanda per vacances no retribuïdes
El conflicte que dóna origen a la resolució versava sobre un venedor britànic. Va demandar a l’empresa on va estar treballant 12 anys sense període de vacances. I és que aquestes no li eren retribuïdes.
El Tribunal afirma que el Dret de la Unió Europea s’oposa a què el treballador hagi de gaudir de les seves vacances anuals abans de saber si té dret a que aquestes li siguin retribuïdes. En aquest sentit, assenyala que la finalitat del dret de vacances consisteix a permetre que els treballadors descansin i disposin d’un període d’oci i d’esbarjo. Per aquest motiu, un treballador que hagi de fer front a circumstàncies que li puguin generar incertesa durant el període de les seves vacances anuals quant a la retribució a la qual té dret, no pot gaudir plenament d’aquestes vacances.
El treballador que no hagi pogut exercir el seu dret de vacances anuals retribuïdes té dret a una compensació econòmica
A més, que aquesta circumstància pot dissuadir al treballador d’exercir el seu dret a gaudir de les vacances anuals. Referent a això, el Tribunal de Justícia recorda la seva jurisprudència. Segons aquesta, un treballador que no hagi pogut exercir el seu dret de vacances anuals retribuïdes abans de finalitzar la relació laboral per raons alienes a la seva voluntat, té dret a una compensació econòmica.
En els assumptes que van donar lloc a aquesta jurisprudència, els treballadors afectats no havien pogut exercir el seu dret de vacances anuals retribuïdes a causa de la seva baixa laboral per malaltia.
En aquest context, per protegir a l’empresari del risc d’una acumulació massa perllongada de períodes d’inactivitat laboral del treballador i de les dificultats que aquests podrien causar per a l’organització del treball, el Tribunal de Justícia va declarar que el Dret de la Unió no s’oposa a disposicions o pràctiques nacionals que limiten l’acumulació dels drets a aquestes vacances mitjançant un període d’ajornament de quinze mesos, a la fi dels quals s’extingeix el dret a vacances anuals retribuïdes.
Com a conclusió…
Per contra, en el cas analitzat, les circumstàncies són diferents. No s’està davant d’un treballador que no ha pogut gaudir de les vacances anuals retribuïdes per causa de malaltia. S’està davant d’un empresari que s’ha beneficiat que el treballador no hagi gaudit de vacances per no ser-li retribuïdes.
El Tribunal conclou el següent. L’empresari que no permeti a un treballador exercir el seu dret de vacances anuals retribuïdes ha d’assumir les seves conseqüències. I el treballador tindrà dret a exigir-li una compensació econòmica.
