Absorció i compensació dels complements salarials
Canvi jurisprudencial entorn de l’absorció i compensació dels complements salarials
És una pràctica habitual que a les empreses, els treballadors, ja sigui per pactes individuals que hagin negociat amb l’empresari a l’hora de contractar o bé per pactes col·lectius, tinguin condicions laborals i salaris millors que els que estableix la mateixa legislació o el conveni col·lectiu que els resulta d’aplicació, denominant-se a aquesta millora negociada, condició més beneficiosa.
D’aquesta manera, quan un treballador percep un salari per sobre del conveni que li és aplicable, l’empresa pot compensar l’increment salarial que es produeixi quan es publiqui el nou conveni. Així, es reduirà l’excés que cobrava en la mateixa quantia perquè així ho estableix l’article 26.5 de l’Estatut dels Treballadors. S’hauran de complir, això si, una sèrie de requisits.
És possible compensar el complement personal convingut sempre que existeixi acord entre empresa i treballadors
Exemple de complement salarial
El següent exemple ajuda a entendre el que comentem. Un treballador percep un salari base de 1.200 euros mensuals i un complement de 200 euros com a millora voluntària. Però les noves taules del conveni col·lectiu aplicable fixen un salari mínim base de 1.300 euros. En aquest cas, l’empresari podrà seguir pagant al treballador l’import brut de 1.300 euros reduint el complement a 100 euros.
El dilema sorgeix arrel que la jurisprudència del Tribunal Suprem en un primer moment va afirmar que no es tenia dret a absorbir la pujada salarial. Posteriorment va mantenir la postura contrària i va afirmar que si que era possible compensar el complement personal convingut. Sempre que existeixi un acord exprés d’absorció i compensació entre les parts i estigui plasmat en el contracte.
Com a conclusió…
Finalment, la Sala Social del Tribunal Suprem ha unificat la doctrina respecte a aquest tema, mitjançant la sentència dictada el passat 25 de gener de 2017 i negant la possibilitat de l’absorció/compensació entre complements la naturalesa jurídica dels quals sigui clarament la d’una condició més beneficiosa quan aquest, és precisament immune al joc de la compensació i de l’absorció.
