La comisió europea defensa la retroactivitat total en les clàusules sòl

[dropcap color=”” boxed=”yes” boxed_radius=”50%” class=”” id=””]L[/dropcap]a Comissió Europea ha elaborat recentment un informe remès al Tribunal de Justícia de la Unió Europa, sol·licitant que la banca reintegri la totalitat d’allò cobrat per l’aplicació d’aquelles clàusules sòl que siguin declarades nul·les en una sentència. Recordem, que en data 9 de maig de 2013 el Tribunal Suprem va dictar sentència mitjançant la qual es declaraven nul·les les anomenades clàusules sòl (la clàusula sòl és aquella clàusula que el banc pot incloure en una hipoteca i que estableix el tipus d’interès mínim que el client ha de pagar encara que l’Euríbor estigui per sota, i per tant implica que el deutor no pugui beneficiar-se de la baixada del mateix); i en aquest sentit va dictaminar que els bancs havien de retornar als seus clients les quantitats percebudes irregularment en aplicació de les referides clàusules sòl, a partir del 9 de maig de 2013.

No obstant l’anterior, des de la publicació de la referida sentència hi ha hagut diferents criteris entre les Audiència Provincials a l’hora d’aplicar la retroactivitat, i s’han dictat sentències que no segueixen el criteri del Tribunal Suprem, i que per tant,  obliguen al banc a retornar allò percebut per aplicació de la clàusula declarada nul·la des del seu origen, és a dir, des que es va formalitzar la hipoteca.

L’informe de la Comissió Europea s’emet arran d’una qüestió prejudicial plantejada pel Jutjat Mercantil 1 de Granada que qüestiona davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea si la limitació del efectes retroactius de la nul·litat de les clàusules sòl són compatibles amb el dret comunitari.

El referit informe tomba la sentència del Tribunal Suprem, demanant que es reintegri tot el diner cobrat pels bancs, en aplicació d’aquestes clàusules sòl des de l’inici del crèdit, no només des del maig de 2013. A més, la Comissió Europea estableix que els tribunals nacionals no tenen competència, tret en supòsits excepcionals, per limitar les indemnitzacions a un consumidor quan s’anul·la per abusiva la clàusula d’un contracte; afirmant que en el cas de les clàusules sòl d’hipoteques anul·lades pel Suprem a l’any 2013, no concorren les circumstàncies necessàries per limitar el dret retroactiu a una indemnització pels perjudicats.

Així doncs, la qüestió no està resolta atès que ara el Tribunal de Justícia de la Unió Europea és qui ha de resoldre finalment sobre la legalitat de la decisió del Tribunal Suprem, i si aquesta és contrària a la Directiva 93/13/CEE del Consell, de 5 d’abril de 1993, sobre les clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors. En tot cas, si el tribunal seguís el raonament efectuat per la Comissió, la futura sentència suposaria una factura multimilionària per la banca espanyola.

Publicat el: novembre 23, 2015Categories: Civil