El Tribunal Suprem, a la seva recent sentència de 3 de febrer (STS (Social) de 3 febrer de 2025 EDJ 2025/504064), aborda un recurs de cassació per a la unificació de doctrina interposat per una mútua col·laboradora de la Seguretat Social, en relació a la qualificació d’una incapacitat temporal derivada d’un infart de miocardi com a accident de treball.

El cas s’origina a partir d’un treballador que va patir un infart de miocardi mentre realitzava la seva activitat laboral com a paleta. El dia anterior, el treballador havia tingut molèsties centro-toràciques opressives i va acudir al centre de salut, on se li va recomanar anar a l’hospital acompanyat de personal sanitari, recomanació que no va seguir.

L’endemà, en començar la seva jornada laboral, el dolor es va intensificar i va ser traslladat a urgències, on se li va diagnosticar l’infart. Des d’aquell moment, el treballador va romandre en situació de baixa mèdica i mesos després, va morir.

L’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) va qualificar inicialment la incapacitat temporal com a derivada d’accident de treball. No obstant això, la mútua va interposar una demanda contra aquesta resolució, argumentant que la contingència havia de qualificar-se com a malaltia comuna. El Jutjat del Social núm. 2 de Cadis va resoldre a favor de la Mútua, determinant que la incapacitat temporal derivava de malaltia comuna, en considerar que el treballador no havia realitzat un esforç excepcional a la feina que pogués haver desencadenat l’infart.

L’hereva del treballador va recórrer aquesta decisió davant el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) d’Andalusia i aquest, va revocar l’anterior resolució, declarant que la incapacitat temporal sí que  derivava d’accident de treball: encara que l’infart s’hagués iniciat el dia anterior, els símptomes es van intensificar durant la jornada laboral, fet que permetia aplicar la presumpció d’accident de treball de l’article 156.3 de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS).

La Mútua va interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina contra la sentència del TSJ d’Andalusia, al·legant contradicció amb una altra sentència del mateix tribunal en què es va resoldre un cas similar de manera diferent. En el cas de contrast, un treballador de Correus va patir un infart els símptomes del qual van començar fora del temps i lloc de treball, i el tribunal va concloure que no podia considerar-se accident de treball.

El Tribunal Suprem va admetre a tràmit el recurs, apreciant l’existència de contradicció entre les sentències comparades, destacant que perquè operi la presumpció d’accident de treball de l’article 156.3 LGSS, és necessari que els símptomes de la malaltia s’agreugin o s’intensifiquin durant el temps i lloc de treball, de manera que el treball pugui considerar-se un factor determinant o desencadenant de la crisi.

Amb tot, el Tribunal Suprem va concloure que el treballador estava realitzant tasques ordinàries, sense un esforç excepcional, en el moment en què es van intensificar els símptomes. A més, el treballador no va seguir la recomanació mèdica d’anar a l’hospital el dia anterior, fet que va contribuir a desvirtuar la presumpció d’accident de treball ja que hi havia hagut imprudència temerària per part seva.

Per tots aquests motius, el Tribunal Suprem finalment qualifica la incapacitat temporal com a derivada de malaltia comuna.