Ens trobem davant d’un canvi doctrinal i jurisprudencial en la matèria. Els Tribunals consideren que ja no serà necessari notificar, prèviament i de forma específica, als treballadors de l’empresa de la col·locació de càmeres de vigilància a les seves estances.

Així, el Tribunal Constitucional, amb la sentència de 3 de març de 2016, estableix que els treballadors han de ser informats genèricament. Per fer-ho, serà suficient amb la col·locació d’un distintiu que informi sobre la instal·lació de càmeres. Però l’empresari no té la necessitat de concretar els propòsits de la mesura i l’abast del tractament de les dades personals.

 

La prova serà il·lícita quan les dades s’aconsegueixen amb finalitats alienes a la relació laboral o al compliment contractual

 

Es tracta doncs, de la instal·lació de càmeres que tinguin com a única finalitat controlar l’activitat i productivitat dels treballadors. D’aquesta manera esdevé una prova lícita. En cas contrari, si les dades s’aconsegueixen amb finalitats alienes a la relació laboral o al compliment contractual, la prova esdevindria il·lícita.

 

Seguint aquest fil conductor, ens trobem que abans d’aquesta sentència sí que es podien anul·lar les sancions imposades als treballadors. Aquests, tot i que certament havien incomplert les seves obligacions laborals, no havien estat informats de la col·locació de càmeres de vigilància. Si més no de forma prèvia, clara, inequívoca i precisa.

 

Amb la resolució del 3 de març de 2016, aquest criteri canvia. Els Tribunals passen a considerar que el consentiment a la videovigilància s’entén implícit en la mateixa  acceptació del contracte. És així perquè implica el reconeixement del poder de direcció de l’empresari. En conseqüència, un tractament de dades dirigit al control de la relació laboral ha d’entendre’s emparat dins d’aquest supòsit. I és que està dirigit al compliment d’aquesta.

 

La col·locació de càmeres de videovigilància a les estances del recinte empresarial haurà de complir diversos requisits

 

El consentiment de l’afectat és l’element definidor del sistema de protecció de dades de caràcter personal. Tot i això, la Llei Orgànica per a la Protecció de Dades estableix el principi general segons el qual es delimita l’excepció a aquest consentiment. Això succeirà quan existeixi una habilitació legal perquè les dades puguin ser tractades sense l’esmentat consentiment. En aquest sentit, la STC 292/2000 de Novembre, disposa que és al legislador a qui correspon determinar quan succeeix aquell bé o fet que justifica la restricció del dret a la protecció de dades personals, així com les circumstàncies en què es podrà delimitar.

 

Requisits necessaris

No obstant, el Tribunal Constitucional obliga a complir tres requisits per poder col·locar càmeres de videovigilància dins de la legalitat.

  • En primer lloc, ha de ser un mitjà idoni i, per tant, necessari per complir l’objectiu desitjat.
  • En segon lloc, haurà de ser necessari, essent l’únic mitjà disponible a través del qual es pugui aconseguir l’objectiu.
  • Finalment,  haurà de ser  proporcional. És a dir, la seva col·locació i utilització ha de ser responsable i adequada. I, a més a més ha de guardar la consideració deguda a la dignitat dels treballadors.

 

Et trobes o t’has trobat amb problemes en la col·locació de videovigilància a la feina? T’ajudem a defensar-te. Contacta’ns!