L’aprovació i posterior entrada en vigor, el passat 3 d’octubre de 2026, de la Llei 8/2026, de 2 de juliol, de l’erradicació de l’amiant a Catalunya, ha introduït una modificació substancial en la praxi del dret immobiliari i en l’assessorament contractual de compravendes i arrendaments. De totes les mesures que recull el text legal, la que té un impacte més immediat en el tràfic civil i mercantil és el certificat de presència o absència d’amiant.

Com a despatx especialitzat en dret immobiliari, analitzem des d’una perspectiva estrictament jurídica el disseny, l’abast i les conseqüències d’aquesta nova càrrega documental que afecta directament els propietaris i operadors del sector.

1. Quins immobles estan afectats?

L’obligació de disposar del certificat no és universal, sinó que es regeix per un criteri cronològic estricte basat en la normativa de salut pública històrica:

• El requeriment vincula de forma exclusiva aquells immobles urbans (siguin habitatges, locals comercials, naus industrials o edificis en règim de propietat horitzontal) construïts amb anterioritat a l’any 2002.
• La llei també sotmet a aquesta obligació aquelles finques que hagin experimentat modificacions estructurals o reformes integrals formalitzades abans d’aquest mateix any, data en què es va prohibir de manera efectiva la comercialització i l’ús de l’amiant a tot l’Estat.

2. Naturalesa jurídica i abast en el tràfic contractual

El certificat d’amiant s’enquadra dins dels deures d’informació, transparència i bona fe contractual. Esdevé un requisit documental d’obligada aportació en els següents negocis jurídics:

• Contractes de compravenda. El venedor està obligat a lliurar el document al comprador en el moment de la formalització de la transmissió del bé immoble. 
• Contractes d’arrendament. La propietat de l’immoble ha d’exhibir i posar a disposició de l’arrendatari el certificat abans de la signatura del contracte de lloguer, operant com una garantia addicional a la cèdula d’habitabilitat i al certificat d’eficiència energètica.

La qüestió és que,si bé l’obligació ja té rang de llei vigent, els aspectes purament operatius (com el model oficial de document, els tècnics legalment competents per subscriure’l, les exempcions taxades i els protocols d’inspecció física de l’estructura) queden subjectes al desplegament reglamentari que ha d’aprovar l’executiu català.

3. Vicis ocults i resolució contractual

Des de la vessant del litigi i l’assessorament preventiu, la manca d’aquest certificat o la inexactitud del seu contingut obre un ventall de contingències jurídiques rellevants:

• Configuració de vicis ocults: La presència no declarada d’amiant en una finca venuda es tipificarà de forma gairebé automàtica com un vici ocult (art. 1484 del Codi Civil). Al ser un material altament regulat i amb terminis de retirada obligatoris per llei, el comprador podrà exercir l’acció redhibitòria (rescissió) o l’acció quanti minoris (rebaixa del preu), a més d’exigir danys i perjudicis si el venedor coneixia la seva existència.
• Incertesa en el tancament d’operacions: La manca del document pot facultar la part compradora o arrendatària a resoldre els contractes d’arres o les promeses de lloguer sense penalització, al·legant l’incompliment d’un requisit legal essencial per a la formalització del negoci.

4. El règim sancionador

La Llei 8/2026 preveu sancions econòmiques directes per la via administrativa en cas de formalitzar negocis jurídics de transmissió o lloguer ometent l’obtenció i lliurament del certificat d’amiant. També es preveuen sancions en cas de falsedat en les declaracions tècniques, essent motiu d’obertura d’expedients sancionadors. 

Les multes previstes per la norma oscil·len entre els 100 i els 100.000 euros en funció del grau de la infracció, de la condició del transmitent (amb especial rigor si és un gran tenidor) i del risc potencial generat per a la salut dels ocupants de l’immoble.