El lliurament dels béns en vida ja no impedeix aplicar el tractament fiscal propi d’una adquisició successòria. Aquesta és la idea central del canvi de criteri sobre les donacions per causa de mort amb lliurament de present a Catalunya, que aproxima el tractament de l’impost sobre successions i donacions al criteri estatal. 

1. El final d’un tractament fiscal desigual.

Fins ara, aquesta figura es trobava en una situació singular. L’Estat la considerava un títol successori, mentre que l’administració catalana aplicava a les donacions amb lliurament de present les mateixes regles de les adquisicions gratuïtes entre vius. 

Aquesta diferència permetia combinar el tractament successori en l’IRPF del donant amb l’aplicació de les reduccions previstes per a determinades donacions. 

El canvi s’articula mitjançant dues actuacions complementàries. D’una banda, la Llei 11/2026, de 9 de juliol, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic, elimina la previsió de la normativa catalana que assimilava aquestes operacions a les adquisicions entre vius a l’efecte de les reduccions. De l’altra, la Resolució 3/2026, de 14 de juliol, que abandona el criteri administratiu anterior i reconeix que també les donacions per causa de mort amb lliurament de present han de tributar com a adquisicions mortis causa. 

2. Com afecta l’impost sobre successions i donacions?

La nova qualificació comporta aplicar les normes de les adquisicions per causa de mort al fet imposable, la base imposable, les reduccions, la quota tributària, la meritació i les obligacions formals. Per tant, el lliurament immediat dels béns no justifica, per si mateix, aplicar el règim fiscal de les donacions ordinàries entre vius. 

Una de les conseqüències més destacades és que deixen de resultar aplicables les reduccions previstes per a determinades donacions entre vius. El nou enfocament exigeix valorar l’operació dins del règim successori, amb les reduccions i altres elements que corresponguin a aquesta modalitat, que segons el cas poden ser més o menys favorables que les anteriors. 

3. I l’IRPF del donant?

El criteri estatal considera que el donant queda emparat per l’exclusió de guany patrimonial prevista per a les transmissions per causa de mort. Alhora, situa la meritació de l’impost sobre successions i donacions en el moment de l’atorgament. Així, el tractament successori no significa necessàriament ajornar la tributació fins a la defunció. 

4. Com afecta a la futura herència i quan es pot demanar la devolució de l’impost?

Si entre la donació i la mort de qui ha donat els béns no passen més de quatre anys, la donació es té en compte juntament amb l’herència a efectes de l’impost sobre successions i donacions. Per això, convé valorar totes dues transmissions de manera conjunta. 

També pot passar que la donació quedi sense efecte perquè es revoca o perquè la persona que ha rebut els béns mor abans que qui els ha donat. La previsió d’aquestes situacions no genera un impost addicional, però la donació sí que tributa. Si finalment es produeix alguna d’aquestes circumstàncies, es pot demanar la devolució de l’impost pagat. 

5. Què passa amb les operacions anteriors?

Les donacions formalitzades abans del canvi, concretament anteriors al 14 de juliol de 2026, requereixen una anàlisi específic. En particular, entren en joc la confiança legítima i la irretroactivitat, així com les circumstàncies en què es va aplicar el criteri administratiu anterior. No és prudent traslladar una mateixa conclusió a totes les operacions sense examinar-ne les particularitats. 

6. Una eina que exigeix planificació individualitzada

La convergència dels criteris fiscals ofereix un marc més coherent per valorar aquesta figura en la planificació successòria. Tanmateix, la decisió no es pot basar únicament en la fiscalitat: també cal comprovar l’encaix civil de l’operació, les seves implicacions registrals i la manera com es gestionaran els béns transmesos. La utilitat de la donació per causa de mort amb lliurament de present depèn, en definitiva, de les circumstàncies de cada patrimoni i de cada família.