Dades personals al registre de morosos per crèdits dubtosos
La inscripció al registre de morosos de dades personals per crèdits dubtosos comporta una vulneració del dret a l’honor
La Sentència del Tribunal Suprem de 23 de març de 2018 estableix que no procedeix incloure en el registre de morosos les dades personals dels deutors per crèdits dubtosos, i condemna a l’empresa que ho ha fet a abonar a la usuària afectada una indemnització per vulneració del dret al honor.
El Tribunal Suprem ha dictat jurisprudència relativament extensa sobre la vulneració del dret a l’honor com a conseqüència de la inclusió de les dades personals en un fitxer d’incompliment d’obligacions dineràries sense respectar les exigències derivades de la normativa de protecció de dades personals.
L’últim cas sobre el qual ha resolt el Tribunal fa referència a una usuària que signà un contracte de telefonia a l’abril del 2011, i on ja des de l’inici de la relació es van produir una sèrie d’irregularitats en la facturació per part de l’empresa que van provocar que la usuària es donés de baixa del servei al 2012. Amb posterioritat a tramitar la baixa, l’empresa de telefonia carregà en compte diverses factures en concepte de penalitzacions, de les quals la usuària va abonar en part per no trobar-se conforme amb l’import total.
L’empresa de telefonia va cedir el crèdit a una tercera empresa, la qual va remetre a la usuària una carta en la que se l’informava de la cessió del crèdit, reclamant a la vegada el seu pagament sota l’advertiment que en cas de no realitzar-lo, s’inclourien les seves dades en un registre de morosos. La usuària procedí només al pagament parcial per disconformitat amb la resta, succeïnt així que la mercantil va procedir a inscriure les seves dades en el registre de morosos.
Amb tot, el Tribunal conclou que no es poden incloure als registres de morosos dades personals per raó de deutes incerts, dubtosos, no pacífics o sotmeses a litigi. I, en aquest sentit, considera que tindran aquesta condició els deutes dels quals aparegui un principi de prova documental que contradigui la seva existència o certesa. I, en el cas de deutors particulars, no se’ls exigeix una conducta exhaustiva, pròpia d’un professional, en les seves reclamacions amb l’empresa, si no que és suficient que mostri raonablement la seva disconformitat amb la conducta de l’empresa i que el crèdit no tingui prou fonamentació.
Per tot, i essent el cas sobre el qual resol el Tribunal un deute dubtós, el mateix conclou que utilitzar la inscripció en el fitxer de morosos com a mètode de pressió, representa una intromissió il·legítima al dret a l’honor.
D’aquesta manera, les dades incloses en el fitxer de morosos han de ser exactes, adequades, pertinents i proporcionades als fins pels que s’han recollit i tractat. La finalitat d’aquests fitxers no és la simple constatació de deutes, sinó la solvència patrimonial dels afectats, motiu pel qual acudir a aquest mitjà com a mera pressió, inscrivint fins i tot deutes dubtosos, representa una intromissió il·legítima al dret a l’honor.
