Protecció de menors en entrades a domicili
Doctrina sobre protecció de menors en entrades a domicili
El Tribunal Suprem ha fixat la doctrina sobre el dret jurídic que s’imposa als jutges del contenciós-administratiu, en els supòsits d’entrada en un domicili per protegir els drets dels menors d’edat que es poden veure afectats pel desnonament de l’habitatge.
Ha estat a la sentència 1797/2017 on els magistrats del Suprem han establert que no serà possible desallotjar un habitatge si hi ha menors que es puguin veure afectats. El cas concret resolt tracta d’una dona, amb un fill menor a càrrec seu, que no pot pagar el lloguer.
L’Institut de l’habitatge de Madrid autoritza l’entrada a l’habitatge per dur a terme l’execució forçosa de la resolució. Finalment, però, el jutjat contenciós-administratiu i el Tribunal Superior de Justícia de Madrid desestimen aquest desnonament.
Les Administracions Públiques hauran de tenir en compte les necessitats del menor en exercir les seves competències
El Tribunal Suprem reprimeix als òrgans jurisdiccionals que han conegut dels fets per no haver tingut en compte la normativa adequada pel cas. La Llei Orgànica de Protecció del Menor estableix que les Administracions Públiques hauran de tenir en compte les necessitats del menor en exercir les seves competències, enumerant diverses matèries, essent una d’elles l’habitatge. I recorda l’article 12 de la citada Llei. En aquest s’obliga als poders públics a protegir als menors davant situacions de risc. I prevalen, doncs, les mesures familiars a les assistencials.
En el mateix sentit, el Tribunal manifesta que la Convenció sobre Drets del Nen estableix que els estats reconeixen el dret de tot nen a un nivell de vida adequat pel seu desenvolupament físic, mental, espiritual i social, i ordenen que s’adoptin mesures per ajudar als pares amb dificultats, prestant-los assistència en nutrició, vestuari i habitatge.
El Tribunal Suprem anul·la la sentència recorreguda
El Tribunal considera que els òrgans que varen acordar el desnonament de la mare amb un menor a càrrec seu no van realitzar un judici de proporcionalitat d’acord amb el cas ni varen tenir en compte els drets dels menors. Estableix amb contundència que l’òrgan jurisdiccional ha de vetllar per la proporcionalitat de la mesura interessada. De manera que l’entrada en el domicili sigui absolutament indispensable per a l’execució de l’acte administratiu.
Com a conclusió…
Amb tot, el Tribunal Suprem anul·la la sentència recorreguda. Demana que s’acordi la suspensió de l’autorització d’entrada al domicili fins que millori la situació econòmica de la mare recurrent. O fins a la finalització del curs escolar dels seus fills menors d’edat.
