El procediment executiu en la reclamació de deutes
L’incompliment voluntari per part del deutor de satisfer un deute reconegut judicialment, permetrà al creditor iniciar la via executiva i recuperar el deute a través de l’embargament dels béns titularitat del deutor.
L’existència de morositat a les empreses és un problema que avui en dia encara segueix existint al nostre país. Quan una empresa es troba amb aquest problema tenint clients que incompleixen la seva obligació de pagament, i un cop esgotada la via extrajudicial, s’inicia el camí cap a la reclamació judicial, interposant la corresponent demanda de procediment monitori (on la simple factura impagada és suficient per poder reclamar el deute), la demanda en procediment verbal (en el cas que la quantia a reclamar sigui inferior a 6.000 euros) o bé una demanda en procediment ordinari (en el cas que la quantia a reclamar sigui superior als 6.000 euros).
Tots aquests procediments finalitzaran amb una resolució judicial, majoritàriament per sentència, que reconeixerà o no el dret del creditor a què li sigui abonat el deute que reclama.
El problema sorgeix quan un cop ferma la resolució que reconeix al creditor el dret a cobrar el deute, la qual obliga judicialment el deutor a pagar-lo, aquest últim fa cas omís i no compleix voluntàriament amb l’obligació de pagament.
Aquest incompliment del deutor obliga al creditor a acudir novament als tribunals per tal d’executar la resolució judicial que reconeix el deute i condemna al deutor al seu pagament. En aquests casos, caldrà presentar una demanda executiva on acreditarem l’incompliment del deutor, sol·licitant que a través del jutjat es procedeixi a la investigació patrimonial dels béns del deutor amb la finalitat d’aconseguir el cobrament a través d’aquests.
La presentació d’aquesta demanda obre directament la via d’execució, obtenint d’aquesta manera una resolució del jutjat (anomenada interlocutòria de despatx d’execució) per la qual s’ordena el despatx d’execució per la quantia reconeguda judicialment així com procedir a les investigacions patrimonials sobre els béns del deutor. El resultat d’aquesta investigació es posarà en coneixement de la part creditora per tal que la mateixa pugui sol·licitar l’embargament dels béns que consideri oportuns.
En el cas que el deutor sigui una persona física, del resultat de la investigació patrimonial el més habitual és que es pugui sol·licitar l’embarg dels seus comptes bancaris, devolucions d’hisenda que tingui pendents de rebre, embarg del salari o de qualsevol prestació de la seguretat social que superi el salari mínim interprofessional (per aquest any 2018 està fixat en 735,90 euros), etc.
Per contra, si el deutor és persona jurídica, el més habitual serà l’embarg dels seus comptes bancaris, devolucions d’hisenda pendents de rebre, drets de crèdit que tingui pendents de cobrar dels seus clients, vehicles, etc.
Per últim, caldrà tenir en compte que de conformitat amb la llei, existeix un ordre entre els béns a embargar, essent el primer d’ells el líquid del qual disposi el deutor i, en cas d’inexistència d’aquest, es podrà intentar l’embargament dels béns mobles i immobles de la seva titularitat, podent arribar a subhastar els mateixos en ares a recuperar el deute.
