El Tribunal Suprem, a través de la recent sentència dictada el passat 13 de juny, ha analitzat una qüestió rellevant en els casos d’acomiadaments massius de la plantilla en una empresa i, concretament, ha resolt la qüestió respecte a si és necessari iniciar un procediment d’acomiadament col·lectiu pel tancament d’un centre de treball que comporta l’extinció de la totalitat dels seus treballadors tot i que l’empresa continuï la seva activitat en la resta de centres; rebutjant així que en aquests supòsits l’empresari hagi de tramitar un Expedient de Regulació d’Ocupació.

En el supòsit concret que analitza la sentència, l’empresa tenia una plantilla de més de 20.000 treballadors, procedint-se al tancament d’un centre de treball mitjançant l’acomiadament de dotze treballadors que formaven la totalitat de la plantilla del referit centre.

La normativa estatal i concretament l’estatut treballadors, determina els ombralls numèrics precisos per tal que un acomiadament hagi de ser col·lectiu (acomiadament de 10 treballadors en empreses de menys de 100; b.- acomiadament d’un 10% de treballadors en empreses d’entre 100 i 300 treballadors; i c.- acomiadament de 30 treballadors en empreses que ocupin a més de 300 treballadors).

Per aquest motiu, el tribunal conclou que el supòsit analitzat no es tracta d’un acomiadament col·lectiu, i per tant no ha de complir les formalitats previstes per la llei respecte a aquest tipus d’acomiadaments; i això, amb independència que l’acomiadament de tots els treballadors hagi comportat el tancament del centre de treball ja que la llei exigeix acudir a la vida de l’acomiadament col·lectiu en el casos de cessació total de l’activitat empresarial i no del centre de treball.